Sense llops ni destrals IV Cel Negre

COMENTARI


La paraula "llop" simbolitza la violència. Els llops podrien ser els homes que consideren inferiors a les dones i les destrals són les eines que utilitzan aquests "llops" per sotmetre a les dones.
Aquest poema està dedicat a una amiga de Maria-Mercè Marçal.
El títol del poema "Cel Negre" es pot relacionar amb la nit i amb el sofriment.
Al primer paràgraf l'autora li sogereix a una altra persona repartir-se la poma (la fruita prohibida), que podria ser una relació amorosa.
L'autora, en la segona estrofa, diu que són els homes els que dominen el món (al caire d'aquest cel manen destrals). L'autora i l'altra persona han passat per un torrent fosc d'amagat i poc a poc.
A la tercera estrofa Maria-Mercè Marçal es qüestiona si serà capaç de refer el camí de tornada. Si no ho fa, no tindrà llibertat.
El poema acaba amb esperança. La relació secreta que mantenen les dues dones és ara impossible, però potser, en un futur, serà possible.

Vuit de Març

COMENTARI


El títol d'aquest poema (8 de març) correspon amb el dia internacional de la dona. Amb aquest títol sembla que vol dedicar aquest poema a les dones i fer-les un homenatge.
La poesia està dividida en tres estrofes i té una divisa al començament.
En aquesta divisa fa referència a la lluna, que és símbol de la feminitat.
A la primera estrofa diu que totes les dones alçaran les mans a la lluna i faran el signe que representa la feminitat. Maria-Mercè Marçal, que es considera hereva de les bruixes de l'Edat Mitjana, diu que les dones llençaran el sabó, les cassoles, el fregall, les escombres i els bolquers (tot el que es refereix a les tasques domèstiques) al foc. Cremaran tot això i la cendra que resti (que representa la llibertat de les dones) no la canviaran per res del món.
L'objectiu de la dona no ha de ser casar-se, ser dependents dels seus marits i dedicar-se a les tasques domèstiques.
En la tercera estrofa, l'autora utilitza el temps futur. És un futur utòpic que explica l'inici d'una història on la dona té llibertats i és orgullosa de ser dona.
En aquest poema, Maria-Mercè Marçal anima a les dones a reivindicar els seus drets.
A la primera estrofa, que té dotza versos, es recorda el dolor que van patir les "bruixes" que van ser cremades en les fogueres i es diu que les dones faran una foguera on demanaran el reconeixement de les seves llibertats.
La segona estrofa té dotze versos, igual que la tercera estrofa i tots els versos són hexasíl·labs. No hi ha rima. Hi ha comparacions, polisíndeton...

Bruixa de dol III

COMENTARI


Hi ha un mirall (element que apareix i es repeteix durant tota l'obra). El mirall s'interpreta com allò que reflecteix la realitat (en aquest cas reflecteix que l'autora està sola). Maria-Mercè Marçal vol trencar el mirall perquè no li agrada el seu reflex. L'autora està trista i va cap a l'ecola (on treballa de mestra) on es marca els seus confins (fet que intensifica la seva solitud).
L'autora es tanca en si mateixa i sembra pedretes pel camí cap al seu jo. Baixa el seu pou, s'enfonsa en la seva tristor i solitud.
En la tercera estrofa ens diu que llença tot el que li provoca dolor i canvia el seu estat d'ànim.
Comença a jugar sola amb cartes velles.

Bruixa de dol I Zodíac

COMENTARI


L'autora tanca els seus records a la maleta, una maleta que Maria-Mercè vol que engoleixi el seu dolor: Ella vol llençar al mar els records i les experiències en comú amb el seu marit, que per ella són un llast.
En la segona estrofa Maria-mercè Marçal ens diu que vol probar sort i començar de nou, iniciar una vida nova.
En aquest nou joc cal encertar i no equivocar-se com abans ha fet. En el primer tercet parla en plural i li diu a tot el món que hagi fracassat que han de tornar a intentar aconseguir la seva felicitat i estimar de nou.
En aquest poema la autora diu que s'ha de fer per iniciar una relació feliç, que sigui fructífera.
Abunden les paraules relacionades amb el joc (destí, lloc, sort, estranya ruleta, botí, daus, l'endeví...) perquè, en aquest poema, l'autora diu que les relacions amoroses estan sotmesses a l'atzar.
La paraula "sageta" fa referència a la fletxa que llença Eros i que, depenen on caigui, pot fer que l'amor sigui feliç o desgraciat.
Zodíac és un sonet (distribuit en dos quartets i dos tercets) amb versos d'art major, concretament decasíl·labs. El primer verst està cesurat en una part de quatre síl·labes i una altra de sis. El segon no té cesura i el tercer està cesurat a la quarta síl·laba.
La rima d'aquest sonet és consonant i creuada en els dos quartets i encadenada en els dos tercets. S'observen rimes femenines i masculines.
La primera estrofa és la introducció, la segona és el desenvolupament i la tercera i la quarta són la conclusió del poema.

Foguera Joana V

COMENTARI

En aquest poema l'autora expressa una sèrie de desitjos com tancar el llangadaix en una gàbia (el llangardaix és un símbol eròtic masculí). Vol fer la festa de dits. Per tant, té ganes d'una relació de tendressa, de caricies, de paraules que seguís un camí lent en lloc d'una relació de sexe.

L'escena està situada en la nit (perquè apareix la Lluna).

Està composta per nou versos, que tenen un nombre irregular de síl·labes i no rimen.

Foguera Joana IV

COMENTARI


Poesia breu, de únicament quatre versos, la majoria de versos tenen quatre síl·labes, excepte un que té sis.
Al primer vers trobem una paradoxa ( dolç enemic). Hi ha un hipèrbaton (amb caçapapallones em pares trampes).

Foguera Joana III

COMENTARI


Al primer vers hi ha una metàfora on els ocells engabiats representen els pits amagats darrera la roba.
En la segona estrofa l'autora diu que el desig fa que es tregui la roba ràpidament i ara els pits no són ocells, sinó que són peixos que fugen de les mans en el moment àlgid de la relació sexual.
Formalment hi ha dues estrofes de tres i quatre versos. No hi ha rima.

Foguera Joana II

COMENTARI

És un poema eròtic on l'autora expressa el desig de pasar la nit amb un home fins que arribi l'alba, moment del dia que, en la literatura, representa la separació dels amants.

En els dos primers versos fa una apel·lació a l'home (amic i petit ocell). Després fa una petició on li demana a l'home que estigui amb ella fins l'alba.

Foguera Joana I

COMENTARI

Foguera Joana conté nou poemes, el darrer d'ells porta el nom de Lluna Negra. Alguns poemes de Foguera Joana tenen contingut eròtic i són bastant curts. El que pretén l'autora és abocar imatges eròtiques que han protagonitzat els homes de la poesia occidental i introduir-les en una obra que és totalment femenina.

Hi ha metàfores eròtiques freqüents també en la poesia occidental.

"Damunt un cel de fil" és una metàfora que es refereix als llençols. Es tracta d'uns llençols que tenen unes vores. L'autora identifica un llit amb el cel perquè en aquest llit hi regna l'amor (la Lluna) i per tant el llit esdevé un paradís.

La flor que no es tanca és el sexe femení.

Formalment, hi ha una única estrofa de quatre versos. Els versos tenen una mètrica irregular.

Tombant III

COMENTARI





El poema comença amb una metàfora "com un peix sense bicicleta", on el peix és la dona i la bicicleta l'home. En aquesta composició Maria-Mercè Marçal confesa que està sola.
En aquest poema no ens parla de cap amor, sinó de la solitud. És una composició molt curta formada per cinc versos octosíl·labs (excepte el quart, que és heptasíl·lab) i no hi ha cap tipus de rima.

Tombant II

COMENTARI


Maria-Mercè Marçal se sent trista. L'autora ens diu que ha d'anar al ball del Carnestoltes, on tothom va disfressat. Aquest ball del Carnestoltes té un significat figurat i es relaciona amb la vida, una vida on s'ha de fingir moltes vegades, on s'han de dir coses que no es pensen o fer coses que no es volen.
En aquest poema Maria-Mercè Marçal confesa que està molt trista i porta una vida molt dura.
Per tant Tombant II es tracta d'un poema trist i pesimista on l'autora ens parla de com se sent i ens diu que moltes vegades a d'amagar els seus sentiments i la seva tristor.
Tombant II està format per vuit versos d'art menor, la rima és lliure i la mètrica és irregular.

Bruixa de dol XIII

COMENTARI


Aquest poema és un sonet (té dos estrofes de quatre versos i dos estrofes de tres versos).
Bruixa de dol té tretze composicions, per tant aquest és la última. El número tretze simbolitza la mala sort. El poema es centra en la solitud.

L'autora té un cau, un lloc amagat, on pot estar sola i tancar el seu llibre.

De forma secreta, per un camí que està a les fosques, l'aranya (la mateixa Maria-Merce Marçal) ha pres propietat d'alguna cosa. La cendra d'amor (si és cendra, l'amor ha mort) assenyala el portal.

De la segona estrofa a la tercera hi ha un encavalgament. Hi ha una interpelació a una segona persona. L'arbre malferit serva a l'escorça la teva divisa és una metàfora. Ella està malferida per l'amor que encara conserva.

La lluna la cita al fons de l'estany, que representa un mirall. Maria-Mercè Marçal guarda el mirall al calaix de la nit i esborra el rostre, que està travessat per agulles, que són el símbol del dolor.

Hi ha una bruixa que està de dol, que viu solitaria en un cau i a les fosques, en secret. És una bruixa que va amb pas furtiu per llocs foscos, igual que una aranya. El seu amor s'ha convertit en cendres malgrat que ella continua vivint.

Tombant I

COMENTARI

Es tracta d'una escena situada en un dia i mes concret. Està explicat en forma d'anèctoda que sembla tenir poc valor. Aquesta anècdota introdueix els últims dos versos del poema. Diu que no a tingut temps per sortir al balcó a veure les flors durant els últims dies perquè estava interessada en altres coses.

Els versos d'aquesta composició són lliures (no tenen rima ni un nombre determinat de síl·labes) i s'assembla més a una composició de prosa que no pas a una composició poètica.

Foc de pales V Brida

COMENTARI


La Brida és una peça que serveix per controlar el rumb i la velocitat dels cavalls.

Ella està disposada a anar a la fira dels boigs. Els llavis oscats són un símbol de sensualitat. La autora escriu traginer (en lloc de traginera, perquè les síl·labes sumin sis), que és una persona que va amunt i avall. Aquest traginer va en un cavall sense brida, és a dir, sense cap tipus de limitació.

La autora ens explica que està atrapada per l'amor, està enamorada. Aquest amor és amarg perquè s'ha enamorat d'una persona que la fa patir. En dir que és de l'altra riba, està confessant la seva homosexualitat.

Ella fuig de les cadenes que la estan empresonant, aquestes cadenes són les normes socials. Fuig de les regles que li prohibeixen estar amb la persona que estima.

Ella s'escapa de la preso pel call dels Bandolers: sempre troba una sortida a les regles socials a les quals està sotmesa.

Per tant l'autora, si pogués, aniria a la fira dels folls, on es relacionaria amb qui volgués, fugiria de les regles de la societat.

Hi ha versos de 4 i 6 síl·labes (versos d'art menor) que rimen en parells. Hi ha tres estrofes alternades amb dos versos que es van repetint al llarg del poema.

Foc de pales IV

COMENTARI

Aquest poema té dotze versos.Tots els versos són heptasíl·labs (d'art menor) i rimen els versos parells de forma asonant. És de nit i la Lluna fa el seu ple. El poema descriu una cita romàntica (per això es fa referència a la Lluna). Quan s'acaba el sopar " l'amor tira les cartes ". Poc a poc el romanticisme va desapareixent, fins que finalment "es trenca la Lluna de porcellana).

Són dues persones que tenen una trobada a la cuina. Hi ha metàfores: les estovalles representen llençols i el vi el desig o la sang. Però si tota la trobada era satisfactòria, a l'últim vers hi ha la por de què la relació no vagi bé.

Foc de pales III Foravilers

COMENTARI

Estan en un prat obert fora de la vila. Han menjat ametllons durant la tarda.

És una escena campestre, amb uns nens que han fet campana i que no han acudit a les lliçons, sinó que les estan escrivint els mateixos. Aquest nens porten bates blanques. (El blanc immaculat representa la inocència). Però les bates estan tacades i, per tant, aquests nens no són inocents.

Foc de pales II

COMENTARI


La nit clava el seu ullal a l'autora i no la deixa ser feliç.
L'escorpí que s'amaga sota les pedres és ella mateixa (perquè ella té aquest signe zodiacal, i Maria-Mercè Marçal creia en l'astrologia). L'autora s'amaga sota les pedres per que hi ha una cosa que no vol ensenyar: hi ha un desig reprimit, metafòricament, pels ullals de la nit.
Hi ha quelcom (un desig) que, poc a poc, fa camí cap a la cambra. Però aquest camí (l'escala fosca) no té barana i per tant hi ha perills.
Aquesta composició te quatre estrofes de tres versos cadascuna. Els versos són tetrasíl·labs. La rima dels versos és asonant.

Foc de pales I

COMENTARI

Aquest poema té influències de l'obra Romancero Gitano de Federico García Lorca i sobretot de la composició titulada Reyerta.

En el segon vers hi ha una metàfora (aigua sobre aigua, sobre l'aigua, set).

Els ganivets representen la venjança, l'enemistat. A més, l'adjectiu negre fa més negativa la concepció de ganivet.

La autora confesa que se sent sola. Es troba rodejada d'arbres esperant l'albada, per tant és de nit.

Passa una barca sense remer i sense rumb, però hi ha pales que van batent el vent (no toquen l'aigua i per tant són inútils). Aquesta barca porta la Lluna (element que simbolitza el romanticisme, l'amor). Els ganivets negres es claven a la Lluna.

L'autora, com a jo poètic, es troba sola, esperant l'arribada d'un nou dia que sigui diferent a la nit. Una nit que està plena d'amenaçes, sense un horitzó optimista i on l'amor no és feliç.

El poema està format per 10 estrofes. Hi ha dos versos que es van repetint, alternant-se amb quartetes que tenen versos pentasíl·labs. Els dos primers versos de cada quarteta repeteixen els dos últims versos de la quarteta anterior.

Obra

Característiques generals de Bruixa de dol

En aquesta obra l'autora intenta trobar una veu pròpia, que estigui basada en la tradició literària catalana de les bruixes i les fades.

Es mostra la felicitat efímera de les relacions amoroses en el nostre context social.

Constantment hi ha un antagonisme ambivalent entre l'home i la dona.

A "Bruixa de Dol", Maria-Mercè Marçal intenta expressar l'experiència quotidiana de les dones de forma individual (posant enfasi en la seva solitud) i de forma col·lectiva.

Forma

En aquesta obra l'autora utilitza sonets, cançons i altres formes diverses.

"Bruixa de Dol" s'estructura en dues parts. La, primera és més llarga que la segona. En les dues parts hi ha, en primer lloc, els poemes amb una forma i mètrica més populars i després els sonets.

Títol

El títol fa un homenatge a l'obra de Josep Vicenç Foix "Sol i de dol" i a la canço popular "Plou i fa sol".

"Sol i de dol"

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,

Em veig sovint per fosques solituds,

En prats ignots i munts de llicorella

I gorgs pregons que m'aturen, astuts.

I dic: On só? Per quina terra vella,

-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,

Deleges foll? Vers quina meravella

D'astre ignorat m'adreç passos retuts?

Sol, sóc etern. M'és present el paisatge

De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:

Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany

O en tuc de neu, jo retrob el paratge

On ja vaguí, i, de Déu, el parany

Per heure'm tot. O del diable engany.

"Plou i fa sol"

Plou i fa solles bruixes es pentinen;

plou i fa sol;les bruixes porten dol.

Plou i fa sol,les bruixes es pentinen;

plou i fa sol,les bruixes fan un ou.

Biografia

Maria-Mercè Marçal va ser poeta, novel·lista, traductora i assagista . Va néixer el 1952 a Barcelona i va passar la seva infantesa a Ivars d'Urgell, d'on ella es considerà originària. La seva família es dedicava a la pagesia i va ser el seu pare qui va estimular a Maria-Mercè Marçal a estudiar. Maria-Mercè Marçal va fer el batxillerat a l'Institud de Lleida i posteriorment es va traslladar a Barcelona per estudiar Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona. Allà va conéixer poetes com Ramon Pinyol, Xavier Bru de Sala, Miquel Desclot, Jaume Medina...

El 1972 es va casar amb Ramon Pinyol. Aquest casament va suposar per a Maria-Mercè Marçal un canvi radical en la seva vida. Va partcipar amb el seu marit en la creació de l'editorial Llibres del Mall. El 1976 Maria-Mercè Marçal va guanyar el premi Carles Riba de poesia amb Cau de llunes. Aquell mateix any es va afiliar al Partit Socialista d'Alliberament Nacional per lluitar contra el franquisme, que estava en les seves darreries, i poc després participa en l'Assemblea de Catalunya.

El 1979 Maria-Mercè Marçal publicà el seu segon poemaria; Bruixa de dol, que la converteix en una poeta d'èxit. Va contribuir a l'increment de la seva popularitat el paper que Maria-Mercè Marçal va exercir com a dinamitzadora de grups feministes.

Alguns cantautors del moment es van interessar per la seva obra i en van musicar alguns poemes. És el cas de Marina Rossell, Teresa Rebull, Ramon Muntaner, Txiqui Berraondo, Maria del Mar Bonet, Celdoni Fonoll i Gisela Bellsolà.

Els anys vuitanta s'inicien amb el naixement de la seva filla Heura, experiència personal que reflecteix en els poemaris Sal oberta (1982) i, més endavant, La germana, l'estrangera (1985). D'aquest període, també és Terra de Mai, en el qual l'autora parla de l'homosexualitat femenina, silenciada fins aleshores en la literatura catalana.

Va conrear esporàdicament l'assaig literari en articles i conferències i va fer una incursió en el camp de la narrativa infantil. Una de les seves obres més emblemàtiques, la seva única novel·la, és La passió segons Reneé Vivien. Aquesta novel·la li aporta una pluja de premis, el Carlemany (1994), el Premio de la Crítica (1995), el premi Crítica Serra d'Or (1995), el Joan Crexells (1995), el Prudenci Bertrana (1995) i el de la Institució de les Lletres Catalanes (1996).

Mai abandonarà la militància en el moviment feminista, tot i que, progressivament, es va anar centrant de manera prioritària en el terreny cultural i literari. Mor a Barcelona, el 5 de juliol de 1998, a causa d'un càncer, als 45 anys, just quan comença a viure la seva maduresa com a escriptora.