Aquest poema té influències de l'obra Romancero Gitano de Federico García Lorca i sobretot de la composició titulada Reyerta.
En el segon vers hi ha una metàfora (aigua sobre aigua, sobre l'aigua, set).
Els ganivets representen la venjança, l'enemistat. A més, l'adjectiu negre fa més negativa la concepció de ganivet.
La autora confesa que se sent sola. Es troba rodejada d'arbres esperant l'albada, per tant és de nit.
Passa una barca sense remer i sense rumb, però hi ha pales que van batent el vent (no toquen l'aigua i per tant són inútils). Aquesta barca porta la Lluna (element que simbolitza el romanticisme, l'amor). Els ganivets negres es claven a la Lluna.
L'autora, com a jo poètic, es troba sola, esperant l'arribada d'un nou dia que sigui diferent a la nit. Una nit que està plena d'amenaçes, sense un horitzó optimista i on l'amor no és feliç.
El poema està format per 10 estrofes. Hi ha dos versos que es van repetint, alternant-se amb quartetes que tenen versos pentasíl·labs. Els dos primers versos de cada quarteta repeteixen els dos últims versos de la quarteta anterior.
2 comentarios:
Has revisat l'ortografia? La autora / confesa >> l'autora / confessa...
En parlar de l'albada, no esmentes la poesia dels trobadors.
Publicar un comentario