Sense llops ni destrals IV Cel Negre

COMENTARI


La paraula "llop" simbolitza la violència. Els llops podrien ser els homes que consideren inferiors a les dones i les destrals són les eines que utilitzan aquests "llops" per sotmetre a les dones.
Aquest poema està dedicat a una amiga de Maria-Mercè Marçal.
El títol del poema "Cel Negre" es pot relacionar amb la nit i amb el sofriment.
Al primer paràgraf l'autora li sogereix a una altra persona repartir-se la poma (la fruita prohibida), que podria ser una relació amorosa.
L'autora, en la segona estrofa, diu que són els homes els que dominen el món (al caire d'aquest cel manen destrals). L'autora i l'altra persona han passat per un torrent fosc d'amagat i poc a poc.
A la tercera estrofa Maria-Mercè Marçal es qüestiona si serà capaç de refer el camí de tornada. Si no ho fa, no tindrà llibertat.
El poema acaba amb esperança. La relació secreta que mantenen les dues dones és ara impossible, però potser, en un futur, serà possible.

Vuit de Març

COMENTARI


El títol d'aquest poema (8 de març) correspon amb el dia internacional de la dona. Amb aquest títol sembla que vol dedicar aquest poema a les dones i fer-les un homenatge.
La poesia està dividida en tres estrofes i té una divisa al començament.
En aquesta divisa fa referència a la lluna, que és símbol de la feminitat.
A la primera estrofa diu que totes les dones alçaran les mans a la lluna i faran el signe que representa la feminitat. Maria-Mercè Marçal, que es considera hereva de les bruixes de l'Edat Mitjana, diu que les dones llençaran el sabó, les cassoles, el fregall, les escombres i els bolquers (tot el que es refereix a les tasques domèstiques) al foc. Cremaran tot això i la cendra que resti (que representa la llibertat de les dones) no la canviaran per res del món.
L'objectiu de la dona no ha de ser casar-se, ser dependents dels seus marits i dedicar-se a les tasques domèstiques.
En la tercera estrofa, l'autora utilitza el temps futur. És un futur utòpic que explica l'inici d'una història on la dona té llibertats i és orgullosa de ser dona.
En aquest poema, Maria-Mercè Marçal anima a les dones a reivindicar els seus drets.
A la primera estrofa, que té dotza versos, es recorda el dolor que van patir les "bruixes" que van ser cremades en les fogueres i es diu que les dones faran una foguera on demanaran el reconeixement de les seves llibertats.
La segona estrofa té dotze versos, igual que la tercera estrofa i tots els versos són hexasíl·labs. No hi ha rima. Hi ha comparacions, polisíndeton...

Bruixa de dol III

COMENTARI


Hi ha un mirall (element que apareix i es repeteix durant tota l'obra). El mirall s'interpreta com allò que reflecteix la realitat (en aquest cas reflecteix que l'autora està sola). Maria-Mercè Marçal vol trencar el mirall perquè no li agrada el seu reflex. L'autora està trista i va cap a l'ecola (on treballa de mestra) on es marca els seus confins (fet que intensifica la seva solitud).
L'autora es tanca en si mateixa i sembra pedretes pel camí cap al seu jo. Baixa el seu pou, s'enfonsa en la seva tristor i solitud.
En la tercera estrofa ens diu que llença tot el que li provoca dolor i canvia el seu estat d'ànim.
Comença a jugar sola amb cartes velles.

Bruixa de dol I Zodíac

COMENTARI


L'autora tanca els seus records a la maleta, una maleta que Maria-Mercè vol que engoleixi el seu dolor: Ella vol llençar al mar els records i les experiències en comú amb el seu marit, que per ella són un llast.
En la segona estrofa Maria-mercè Marçal ens diu que vol probar sort i començar de nou, iniciar una vida nova.
En aquest nou joc cal encertar i no equivocar-se com abans ha fet. En el primer tercet parla en plural i li diu a tot el món que hagi fracassat que han de tornar a intentar aconseguir la seva felicitat i estimar de nou.
En aquest poema la autora diu que s'ha de fer per iniciar una relació feliç, que sigui fructífera.
Abunden les paraules relacionades amb el joc (destí, lloc, sort, estranya ruleta, botí, daus, l'endeví...) perquè, en aquest poema, l'autora diu que les relacions amoroses estan sotmesses a l'atzar.
La paraula "sageta" fa referència a la fletxa que llença Eros i que, depenen on caigui, pot fer que l'amor sigui feliç o desgraciat.
Zodíac és un sonet (distribuit en dos quartets i dos tercets) amb versos d'art major, concretament decasíl·labs. El primer verst està cesurat en una part de quatre síl·labes i una altra de sis. El segon no té cesura i el tercer està cesurat a la quarta síl·laba.
La rima d'aquest sonet és consonant i creuada en els dos quartets i encadenada en els dos tercets. S'observen rimes femenines i masculines.
La primera estrofa és la introducció, la segona és el desenvolupament i la tercera i la quarta són la conclusió del poema.

Foguera Joana V

COMENTARI

En aquest poema l'autora expressa una sèrie de desitjos com tancar el llangadaix en una gàbia (el llangardaix és un símbol eròtic masculí). Vol fer la festa de dits. Per tant, té ganes d'una relació de tendressa, de caricies, de paraules que seguís un camí lent en lloc d'una relació de sexe.

L'escena està situada en la nit (perquè apareix la Lluna).

Està composta per nou versos, que tenen un nombre irregular de síl·labes i no rimen.

Foguera Joana IV

COMENTARI


Poesia breu, de únicament quatre versos, la majoria de versos tenen quatre síl·labes, excepte un que té sis.
Al primer vers trobem una paradoxa ( dolç enemic). Hi ha un hipèrbaton (amb caçapapallones em pares trampes).

Foguera Joana III

COMENTARI


Al primer vers hi ha una metàfora on els ocells engabiats representen els pits amagats darrera la roba.
En la segona estrofa l'autora diu que el desig fa que es tregui la roba ràpidament i ara els pits no són ocells, sinó que són peixos que fugen de les mans en el moment àlgid de la relació sexual.
Formalment hi ha dues estrofes de tres i quatre versos. No hi ha rima.