Obra

Característiques generals de Bruixa de dol

En aquesta obra l'autora intenta trobar una veu pròpia, que estigui basada en la tradició literària catalana de les bruixes i les fades.

Es mostra la felicitat efímera de les relacions amoroses en el nostre context social.

Constantment hi ha un antagonisme ambivalent entre l'home i la dona.

A "Bruixa de Dol", Maria-Mercè Marçal intenta expressar l'experiència quotidiana de les dones de forma individual (posant enfasi en la seva solitud) i de forma col·lectiva.

Forma

En aquesta obra l'autora utilitza sonets, cançons i altres formes diverses.

"Bruixa de Dol" s'estructura en dues parts. La, primera és més llarga que la segona. En les dues parts hi ha, en primer lloc, els poemes amb una forma i mètrica més populars i després els sonets.

Títol

El títol fa un homenatge a l'obra de Josep Vicenç Foix "Sol i de dol" i a la canço popular "Plou i fa sol".

"Sol i de dol"

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,

Em veig sovint per fosques solituds,

En prats ignots i munts de llicorella

I gorgs pregons que m'aturen, astuts.

I dic: On só? Per quina terra vella,

-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,

Deleges foll? Vers quina meravella

D'astre ignorat m'adreç passos retuts?

Sol, sóc etern. M'és present el paisatge

De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:

Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany

O en tuc de neu, jo retrob el paratge

On ja vaguí, i, de Déu, el parany

Per heure'm tot. O del diable engany.

"Plou i fa sol"

Plou i fa solles bruixes es pentinen;

plou i fa sol;les bruixes porten dol.

Plou i fa sol,les bruixes es pentinen;

plou i fa sol,les bruixes fan un ou.