Foc de pales II

COMENTARI


La nit clava el seu ullal a l'autora i no la deixa ser feliç.
L'escorpí que s'amaga sota les pedres és ella mateixa (perquè ella té aquest signe zodiacal, i Maria-Mercè Marçal creia en l'astrologia). L'autora s'amaga sota les pedres per que hi ha una cosa que no vol ensenyar: hi ha un desig reprimit, metafòricament, pels ullals de la nit.
Hi ha quelcom (un desig) que, poc a poc, fa camí cap a la cambra. Però aquest camí (l'escala fosca) no té barana i per tant hi ha perills.
Aquesta composició te quatre estrofes de tres versos cadascuna. Els versos són tetrasíl·labs. La rima dels versos és asonant.