Bruixa de dol XIII

COMENTARI


Aquest poema és un sonet (té dos estrofes de quatre versos i dos estrofes de tres versos).
Bruixa de dol té tretze composicions, per tant aquest és la última. El número tretze simbolitza la mala sort. El poema es centra en la solitud.

L'autora té un cau, un lloc amagat, on pot estar sola i tancar el seu llibre.

De forma secreta, per un camí que està a les fosques, l'aranya (la mateixa Maria-Merce Marçal) ha pres propietat d'alguna cosa. La cendra d'amor (si és cendra, l'amor ha mort) assenyala el portal.

De la segona estrofa a la tercera hi ha un encavalgament. Hi ha una interpelació a una segona persona. L'arbre malferit serva a l'escorça la teva divisa és una metàfora. Ella està malferida per l'amor que encara conserva.

La lluna la cita al fons de l'estany, que representa un mirall. Maria-Mercè Marçal guarda el mirall al calaix de la nit i esborra el rostre, que està travessat per agulles, que són el símbol del dolor.

Hi ha una bruixa que està de dol, que viu solitaria en un cau i a les fosques, en secret. És una bruixa que va amb pas furtiu per llocs foscos, igual que una aranya. El seu amor s'ha convertit en cendres malgrat que ella continua vivint.