Vuit de Març

COMENTARI


El títol d'aquest poema (8 de març) correspon amb el dia internacional de la dona. Amb aquest títol sembla que vol dedicar aquest poema a les dones i fer-les un homenatge.
La poesia està dividida en tres estrofes i té una divisa al començament.
En aquesta divisa fa referència a la lluna, que és símbol de la feminitat.
A la primera estrofa diu que totes les dones alçaran les mans a la lluna i faran el signe que representa la feminitat. Maria-Mercè Marçal, que es considera hereva de les bruixes de l'Edat Mitjana, diu que les dones llençaran el sabó, les cassoles, el fregall, les escombres i els bolquers (tot el que es refereix a les tasques domèstiques) al foc. Cremaran tot això i la cendra que resti (que representa la llibertat de les dones) no la canviaran per res del món.
L'objectiu de la dona no ha de ser casar-se, ser dependents dels seus marits i dedicar-se a les tasques domèstiques.
En la tercera estrofa, l'autora utilitza el temps futur. És un futur utòpic que explica l'inici d'una història on la dona té llibertats i és orgullosa de ser dona.
En aquest poema, Maria-Mercè Marçal anima a les dones a reivindicar els seus drets.
A la primera estrofa, que té dotza versos, es recorda el dolor que van patir les "bruixes" que van ser cremades en les fogueres i es diu que les dones faran una foguera on demanaran el reconeixement de les seves llibertats.
La segona estrofa té dotze versos, igual que la tercera estrofa i tots els versos són hexasíl·labs. No hi ha rima. Hi ha comparacions, polisíndeton...