COMENTARI
La paraula "llop" simbolitza la violència. Els llops podrien ser els homes que consideren inferiors a les dones i les destrals són les eines que utilitzan aquests "llops" per sotmetre a les dones.
Aquest poema està dedicat a una amiga de Maria-Mercè Marçal.
El títol del poema "Cel Negre" es pot relacionar amb la nit i amb el sofriment.
Al primer paràgraf l'autora li sogereix a una altra persona repartir-se la poma (la fruita prohibida), que podria ser una relació amorosa.
L'autora, en la segona estrofa, diu que són els homes els que dominen el món (al caire d'aquest cel manen destrals). L'autora i l'altra persona han passat per un torrent fosc d'amagat i poc a poc.
A la tercera estrofa Maria-Mercè Marçal es qüestiona si serà capaç de refer el camí de tornada. Si no ho fa, no tindrà llibertat.
El poema acaba amb esperança. La relació secreta que mantenen les dues dones és ara impossible, però potser, en un futur, serà possible.
martes, 12 de junio de 2007
Vuit de Març
COMENTARI
El títol d'aquest poema (8 de març) correspon amb el dia internacional de la dona. Amb aquest títol sembla que vol dedicar aquest poema a les dones i fer-les un homenatge.
La poesia està dividida en tres estrofes i té una divisa al començament.
En aquesta divisa fa referència a la lluna, que és símbol de la feminitat.
A la primera estrofa diu que totes les dones alçaran les mans a la lluna i faran el signe que representa la feminitat. Maria-Mercè Marçal, que es considera hereva de les bruixes de l'Edat Mitjana, diu que les dones llençaran el sabó, les cassoles, el fregall, les escombres i els bolquers (tot el que es refereix a les tasques domèstiques) al foc. Cremaran tot això i la cendra que resti (que representa la llibertat de les dones) no la canviaran per res del món.
L'objectiu de la dona no ha de ser casar-se, ser dependents dels seus marits i dedicar-se a les tasques domèstiques.
En la tercera estrofa, l'autora utilitza el temps futur. És un futur utòpic que explica l'inici d'una història on la dona té llibertats i és orgullosa de ser dona.
En aquest poema, Maria-Mercè Marçal anima a les dones a reivindicar els seus drets.
A la primera estrofa, que té dotza versos, es recorda el dolor que van patir les "bruixes" que van ser cremades en les fogueres i es diu que les dones faran una foguera on demanaran el reconeixement de les seves llibertats.
La segona estrofa té dotze versos, igual que la tercera estrofa i tots els versos són hexasíl·labs. No hi ha rima. Hi ha comparacions, polisíndeton...
El títol d'aquest poema (8 de març) correspon amb el dia internacional de la dona. Amb aquest títol sembla que vol dedicar aquest poema a les dones i fer-les un homenatge.
La poesia està dividida en tres estrofes i té una divisa al començament.
En aquesta divisa fa referència a la lluna, que és símbol de la feminitat.
A la primera estrofa diu que totes les dones alçaran les mans a la lluna i faran el signe que representa la feminitat. Maria-Mercè Marçal, que es considera hereva de les bruixes de l'Edat Mitjana, diu que les dones llençaran el sabó, les cassoles, el fregall, les escombres i els bolquers (tot el que es refereix a les tasques domèstiques) al foc. Cremaran tot això i la cendra que resti (que representa la llibertat de les dones) no la canviaran per res del món.
L'objectiu de la dona no ha de ser casar-se, ser dependents dels seus marits i dedicar-se a les tasques domèstiques.
En la tercera estrofa, l'autora utilitza el temps futur. És un futur utòpic que explica l'inici d'una història on la dona té llibertats i és orgullosa de ser dona.
En aquest poema, Maria-Mercè Marçal anima a les dones a reivindicar els seus drets.
A la primera estrofa, que té dotza versos, es recorda el dolor que van patir les "bruixes" que van ser cremades en les fogueres i es diu que les dones faran una foguera on demanaran el reconeixement de les seves llibertats.
La segona estrofa té dotze versos, igual que la tercera estrofa i tots els versos són hexasíl·labs. No hi ha rima. Hi ha comparacions, polisíndeton...
lunes, 11 de junio de 2007
Bruixa de dol III
COMENTARI
Hi ha un mirall (element que apareix i es repeteix durant tota l'obra). El mirall s'interpreta com allò que reflecteix la realitat (en aquest cas reflecteix que l'autora està sola). Maria-Mercè Marçal vol trencar el mirall perquè no li agrada el seu reflex. L'autora està trista i va cap a l'ecola (on treballa de mestra) on es marca els seus confins (fet que intensifica la seva solitud).
L'autora es tanca en si mateixa i sembra pedretes pel camí cap al seu jo. Baixa el seu pou, s'enfonsa en la seva tristor i solitud.
En la tercera estrofa ens diu que llença tot el que li provoca dolor i canvia el seu estat d'ànim.
Comença a jugar sola amb cartes velles.
Hi ha un mirall (element que apareix i es repeteix durant tota l'obra). El mirall s'interpreta com allò que reflecteix la realitat (en aquest cas reflecteix que l'autora està sola). Maria-Mercè Marçal vol trencar el mirall perquè no li agrada el seu reflex. L'autora està trista i va cap a l'ecola (on treballa de mestra) on es marca els seus confins (fet que intensifica la seva solitud).
L'autora es tanca en si mateixa i sembra pedretes pel camí cap al seu jo. Baixa el seu pou, s'enfonsa en la seva tristor i solitud.
En la tercera estrofa ens diu que llença tot el que li provoca dolor i canvia el seu estat d'ànim.
Comença a jugar sola amb cartes velles.
Bruixa de dol I Zodíac
COMENTARI
L'autora tanca els seus records a la maleta, una maleta que Maria-Mercè vol que engoleixi el seu dolor: Ella vol llençar al mar els records i les experiències en comú amb el seu marit, que per ella són un llast.
En la segona estrofa Maria-mercè Marçal ens diu que vol probar sort i començar de nou, iniciar una vida nova.
En aquest nou joc cal encertar i no equivocar-se com abans ha fet. En el primer tercet parla en plural i li diu a tot el món que hagi fracassat que han de tornar a intentar aconseguir la seva felicitat i estimar de nou.
En aquest poema la autora diu que s'ha de fer per iniciar una relació feliç, que sigui fructífera.
Abunden les paraules relacionades amb el joc (destí, lloc, sort, estranya ruleta, botí, daus, l'endeví...) perquè, en aquest poema, l'autora diu que les relacions amoroses estan sotmesses a l'atzar.
La paraula "sageta" fa referència a la fletxa que llença Eros i que, depenen on caigui, pot fer que l'amor sigui feliç o desgraciat.
Zodíac és un sonet (distribuit en dos quartets i dos tercets) amb versos d'art major, concretament decasíl·labs. El primer verst està cesurat en una part de quatre síl·labes i una altra de sis. El segon no té cesura i el tercer està cesurat a la quarta síl·laba.
La rima d'aquest sonet és consonant i creuada en els dos quartets i encadenada en els dos tercets. S'observen rimes femenines i masculines.
La primera estrofa és la introducció, la segona és el desenvolupament i la tercera i la quarta són la conclusió del poema.
L'autora tanca els seus records a la maleta, una maleta que Maria-Mercè vol que engoleixi el seu dolor: Ella vol llençar al mar els records i les experiències en comú amb el seu marit, que per ella són un llast.
En la segona estrofa Maria-mercè Marçal ens diu que vol probar sort i començar de nou, iniciar una vida nova.
En aquest nou joc cal encertar i no equivocar-se com abans ha fet. En el primer tercet parla en plural i li diu a tot el món que hagi fracassat que han de tornar a intentar aconseguir la seva felicitat i estimar de nou.
En aquest poema la autora diu que s'ha de fer per iniciar una relació feliç, que sigui fructífera.
Abunden les paraules relacionades amb el joc (destí, lloc, sort, estranya ruleta, botí, daus, l'endeví...) perquè, en aquest poema, l'autora diu que les relacions amoroses estan sotmesses a l'atzar.
La paraula "sageta" fa referència a la fletxa que llença Eros i que, depenen on caigui, pot fer que l'amor sigui feliç o desgraciat.
Zodíac és un sonet (distribuit en dos quartets i dos tercets) amb versos d'art major, concretament decasíl·labs. El primer verst està cesurat en una part de quatre síl·labes i una altra de sis. El segon no té cesura i el tercer està cesurat a la quarta síl·laba.
La rima d'aquest sonet és consonant i creuada en els dos quartets i encadenada en els dos tercets. S'observen rimes femenines i masculines.
La primera estrofa és la introducció, la segona és el desenvolupament i la tercera i la quarta són la conclusió del poema.
viernes, 8 de junio de 2007
Foguera Joana V
COMENTARI
En aquest poema l'autora expressa una sèrie de desitjos com tancar el llangadaix en una gàbia (el llangardaix és un símbol eròtic masculí). Vol fer la festa de dits. Per tant, té ganes d'una relació de tendressa, de caricies, de paraules que seguís un camí lent en lloc d'una relació de sexe.
L'escena està situada en la nit (perquè apareix la Lluna).
Està composta per nou versos, que tenen un nombre irregular de síl·labes i no rimen.
Foguera Joana IV
COMENTARI
Poesia breu, de únicament quatre versos, la majoria de versos tenen quatre síl·labes, excepte un que té sis.
Al primer vers trobem una paradoxa ( dolç enemic). Hi ha un hipèrbaton (amb caçapapallones em pares trampes).
Poesia breu, de únicament quatre versos, la majoria de versos tenen quatre síl·labes, excepte un que té sis.
Al primer vers trobem una paradoxa ( dolç enemic). Hi ha un hipèrbaton (amb caçapapallones em pares trampes).
Foguera Joana III
COMENTARI
Al primer vers hi ha una metàfora on els ocells engabiats representen els pits amagats darrera la roba.
En la segona estrofa l'autora diu que el desig fa que es tregui la roba ràpidament i ara els pits no són ocells, sinó que són peixos que fugen de les mans en el moment àlgid de la relació sexual.
Formalment hi ha dues estrofes de tres i quatre versos. No hi ha rima.
Al primer vers hi ha una metàfora on els ocells engabiats representen els pits amagats darrera la roba.
En la segona estrofa l'autora diu que el desig fa que es tregui la roba ràpidament i ara els pits no són ocells, sinó que són peixos que fugen de les mans en el moment àlgid de la relació sexual.
Formalment hi ha dues estrofes de tres i quatre versos. No hi ha rima.
Foguera Joana II
COMENTARI
És un poema eròtic on l'autora expressa el desig de pasar la nit amb un home fins que arribi l'alba, moment del dia que, en la literatura, representa la separació dels amants.
En els dos primers versos fa una apel·lació a l'home (amic i petit ocell). Després fa una petició on li demana a l'home que estigui amb ella fins l'alba.
Foguera Joana I
COMENTARI
Foguera Joana conté nou poemes, el darrer d'ells porta el nom de Lluna Negra. Alguns poemes de Foguera Joana tenen contingut eròtic i són bastant curts. El que pretén l'autora és abocar imatges eròtiques que han protagonitzat els homes de la poesia occidental i introduir-les en una obra que és totalment femenina.
Hi ha metàfores eròtiques freqüents també en la poesia occidental.
"Damunt un cel de fil" és una metàfora que es refereix als llençols. Es tracta d'uns llençols que tenen unes vores. L'autora identifica un llit amb el cel perquè en aquest llit hi regna l'amor (la Lluna) i per tant el llit esdevé un paradís.
La flor que no es tanca és el sexe femení.
Formalment, hi ha una única estrofa de quatre versos. Els versos tenen una mètrica irregular.
martes, 5 de junio de 2007
Tombant III
COMENTARI
El poema comença amb una metàfora "com un peix sense bicicleta", on el peix és la dona i la bicicleta l'home. En aquesta composició Maria-Mercè Marçal confesa que està sola.
En aquest poema no ens parla de cap amor, sinó de la solitud. És una composició molt curta formada per cinc versos octosíl·labs (excepte el quart, que és heptasíl·lab) i no hi ha cap tipus de rima.
El poema comença amb una metàfora "com un peix sense bicicleta", on el peix és la dona i la bicicleta l'home. En aquesta composició Maria-Mercè Marçal confesa que està sola.
En aquest poema no ens parla de cap amor, sinó de la solitud. És una composició molt curta formada per cinc versos octosíl·labs (excepte el quart, que és heptasíl·lab) i no hi ha cap tipus de rima.
Tombant II
COMENTARI
Maria-Mercè Marçal se sent trista. L'autora ens diu que ha d'anar al ball del Carnestoltes, on tothom va disfressat. Aquest ball del Carnestoltes té un significat figurat i es relaciona amb la vida, una vida on s'ha de fingir moltes vegades, on s'han de dir coses que no es pensen o fer coses que no es volen.
En aquest poema Maria-Mercè Marçal confesa que està molt trista i porta una vida molt dura.
Per tant Tombant II es tracta d'un poema trist i pesimista on l'autora ens parla de com se sent i ens diu que moltes vegades a d'amagar els seus sentiments i la seva tristor.
Tombant II està format per vuit versos d'art menor, la rima és lliure i la mètrica és irregular.
Maria-Mercè Marçal se sent trista. L'autora ens diu que ha d'anar al ball del Carnestoltes, on tothom va disfressat. Aquest ball del Carnestoltes té un significat figurat i es relaciona amb la vida, una vida on s'ha de fingir moltes vegades, on s'han de dir coses que no es pensen o fer coses que no es volen.
En aquest poema Maria-Mercè Marçal confesa que està molt trista i porta una vida molt dura.
Per tant Tombant II es tracta d'un poema trist i pesimista on l'autora ens parla de com se sent i ens diu que moltes vegades a d'amagar els seus sentiments i la seva tristor.
Tombant II està format per vuit versos d'art menor, la rima és lliure i la mètrica és irregular.
viernes, 1 de junio de 2007
Bruixa de dol XIII
COMENTARI
Aquest poema és un sonet (té dos estrofes de quatre versos i dos estrofes de tres versos).
Bruixa de dol té tretze composicions, per tant aquest és la última. El número tretze simbolitza la mala sort. El poema es centra en la solitud.
Aquest poema és un sonet (té dos estrofes de quatre versos i dos estrofes de tres versos).
Bruixa de dol té tretze composicions, per tant aquest és la última. El número tretze simbolitza la mala sort. El poema es centra en la solitud.
L'autora té un cau, un lloc amagat, on pot estar sola i tancar el seu llibre.
De forma secreta, per un camí que està a les fosques, l'aranya (la mateixa Maria-Merce Marçal) ha pres propietat d'alguna cosa. La cendra d'amor (si és cendra, l'amor ha mort) assenyala el portal.
De la segona estrofa a la tercera hi ha un encavalgament. Hi ha una interpelació a una segona persona. L'arbre malferit serva a l'escorça la teva divisa és una metàfora. Ella està malferida per l'amor que encara conserva.
La lluna la cita al fons de l'estany, que representa un mirall. Maria-Mercè Marçal guarda el mirall al calaix de la nit i esborra el rostre, que està travessat per agulles, que són el símbol del dolor.
Hi ha una bruixa que està de dol, que viu solitaria en un cau i a les fosques, en secret. És una bruixa que va amb pas furtiu per llocs foscos, igual que una aranya. El seu amor s'ha convertit en cendres malgrat que ella continua vivint.
Tombant I
COMENTARI
Es tracta d'una escena situada en un dia i mes concret. Està explicat en forma d'anèctoda que sembla tenir poc valor. Aquesta anècdota introdueix els últims dos versos del poema. Diu que no a tingut temps per sortir al balcó a veure les flors durant els últims dies perquè estava interessada en altres coses.
Els versos d'aquesta composició són lliures (no tenen rima ni un nombre determinat de síl·labes) i s'assembla més a una composició de prosa que no pas a una composició poètica.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)