Biografia

Maria-Mercè Marçal va ser poeta, novel·lista, traductora i assagista . Va néixer el 1952 a Barcelona i va passar la seva infantesa a Ivars d'Urgell, d'on ella es considerà originària. La seva família es dedicava a la pagesia i va ser el seu pare qui va estimular a Maria-Mercè Marçal a estudiar. Maria-Mercè Marçal va fer el batxillerat a l'Institud de Lleida i posteriorment es va traslladar a Barcelona per estudiar Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona. Allà va conéixer poetes com Ramon Pinyol, Xavier Bru de Sala, Miquel Desclot, Jaume Medina...

El 1972 es va casar amb Ramon Pinyol. Aquest casament va suposar per a Maria-Mercè Marçal un canvi radical en la seva vida. Va partcipar amb el seu marit en la creació de l'editorial Llibres del Mall. El 1976 Maria-Mercè Marçal va guanyar el premi Carles Riba de poesia amb Cau de llunes. Aquell mateix any es va afiliar al Partit Socialista d'Alliberament Nacional per lluitar contra el franquisme, que estava en les seves darreries, i poc després participa en l'Assemblea de Catalunya.

El 1979 Maria-Mercè Marçal publicà el seu segon poemaria; Bruixa de dol, que la converteix en una poeta d'èxit. Va contribuir a l'increment de la seva popularitat el paper que Maria-Mercè Marçal va exercir com a dinamitzadora de grups feministes.

Alguns cantautors del moment es van interessar per la seva obra i en van musicar alguns poemes. És el cas de Marina Rossell, Teresa Rebull, Ramon Muntaner, Txiqui Berraondo, Maria del Mar Bonet, Celdoni Fonoll i Gisela Bellsolà.

Els anys vuitanta s'inicien amb el naixement de la seva filla Heura, experiència personal que reflecteix en els poemaris Sal oberta (1982) i, més endavant, La germana, l'estrangera (1985). D'aquest període, també és Terra de Mai, en el qual l'autora parla de l'homosexualitat femenina, silenciada fins aleshores en la literatura catalana.

Va conrear esporàdicament l'assaig literari en articles i conferències i va fer una incursió en el camp de la narrativa infantil. Una de les seves obres més emblemàtiques, la seva única novel·la, és La passió segons Reneé Vivien. Aquesta novel·la li aporta una pluja de premis, el Carlemany (1994), el Premio de la Crítica (1995), el premi Crítica Serra d'Or (1995), el Joan Crexells (1995), el Prudenci Bertrana (1995) i el de la Institució de les Lletres Catalanes (1996).

Mai abandonarà la militància en el moviment feminista, tot i que, progressivament, es va anar centrant de manera prioritària en el terreny cultural i literari. Mor a Barcelona, el 5 de juliol de 1998, a causa d'un càncer, als 45 anys, just quan comença a viure la seva maduresa com a escriptora.