Foc de pales V Brida

COMENTARI


La Brida és una peça que serveix per controlar el rumb i la velocitat dels cavalls.

Ella està disposada a anar a la fira dels boigs. Els llavis oscats són un símbol de sensualitat. La autora escriu traginer (en lloc de traginera, perquè les síl·labes sumin sis), que és una persona que va amunt i avall. Aquest traginer va en un cavall sense brida, és a dir, sense cap tipus de limitació.

La autora ens explica que està atrapada per l'amor, està enamorada. Aquest amor és amarg perquè s'ha enamorat d'una persona que la fa patir. En dir que és de l'altra riba, està confessant la seva homosexualitat.

Ella fuig de les cadenes que la estan empresonant, aquestes cadenes són les normes socials. Fuig de les regles que li prohibeixen estar amb la persona que estima.

Ella s'escapa de la preso pel call dels Bandolers: sempre troba una sortida a les regles socials a les quals està sotmesa.

Per tant l'autora, si pogués, aniria a la fira dels folls, on es relacionaria amb qui volgués, fugiria de les regles de la societat.

Hi ha versos de 4 i 6 síl·labes (versos d'art menor) que rimen en parells. Hi ha tres estrofes alternades amb dos versos que es van repetint al llarg del poema.

Foc de pales IV

COMENTARI

Aquest poema té dotze versos.Tots els versos són heptasíl·labs (d'art menor) i rimen els versos parells de forma asonant. És de nit i la Lluna fa el seu ple. El poema descriu una cita romàntica (per això es fa referència a la Lluna). Quan s'acaba el sopar " l'amor tira les cartes ". Poc a poc el romanticisme va desapareixent, fins que finalment "es trenca la Lluna de porcellana).

Són dues persones que tenen una trobada a la cuina. Hi ha metàfores: les estovalles representen llençols i el vi el desig o la sang. Però si tota la trobada era satisfactòria, a l'últim vers hi ha la por de què la relació no vagi bé.

Foc de pales III Foravilers

COMENTARI

Estan en un prat obert fora de la vila. Han menjat ametllons durant la tarda.

És una escena campestre, amb uns nens que han fet campana i que no han acudit a les lliçons, sinó que les estan escrivint els mateixos. Aquest nens porten bates blanques. (El blanc immaculat representa la inocència). Però les bates estan tacades i, per tant, aquests nens no són inocents.

Foc de pales II

COMENTARI


La nit clava el seu ullal a l'autora i no la deixa ser feliç.
L'escorpí que s'amaga sota les pedres és ella mateixa (perquè ella té aquest signe zodiacal, i Maria-Mercè Marçal creia en l'astrologia). L'autora s'amaga sota les pedres per que hi ha una cosa que no vol ensenyar: hi ha un desig reprimit, metafòricament, pels ullals de la nit.
Hi ha quelcom (un desig) que, poc a poc, fa camí cap a la cambra. Però aquest camí (l'escala fosca) no té barana i per tant hi ha perills.
Aquesta composició te quatre estrofes de tres versos cadascuna. Els versos són tetrasíl·labs. La rima dels versos és asonant.

Foc de pales I

COMENTARI

Aquest poema té influències de l'obra Romancero Gitano de Federico García Lorca i sobretot de la composició titulada Reyerta.

En el segon vers hi ha una metàfora (aigua sobre aigua, sobre l'aigua, set).

Els ganivets representen la venjança, l'enemistat. A més, l'adjectiu negre fa més negativa la concepció de ganivet.

La autora confesa que se sent sola. Es troba rodejada d'arbres esperant l'albada, per tant és de nit.

Passa una barca sense remer i sense rumb, però hi ha pales que van batent el vent (no toquen l'aigua i per tant són inútils). Aquesta barca porta la Lluna (element que simbolitza el romanticisme, l'amor). Els ganivets negres es claven a la Lluna.

L'autora, com a jo poètic, es troba sola, esperant l'arribada d'un nou dia que sigui diferent a la nit. Una nit que està plena d'amenaçes, sense un horitzó optimista i on l'amor no és feliç.

El poema està format per 10 estrofes. Hi ha dos versos que es van repetint, alternant-se amb quartetes que tenen versos pentasíl·labs. Els dos primers versos de cada quarteta repeteixen els dos últims versos de la quarteta anterior.

Obra

Característiques generals de Bruixa de dol

En aquesta obra l'autora intenta trobar una veu pròpia, que estigui basada en la tradició literària catalana de les bruixes i les fades.

Es mostra la felicitat efímera de les relacions amoroses en el nostre context social.

Constantment hi ha un antagonisme ambivalent entre l'home i la dona.

A "Bruixa de Dol", Maria-Mercè Marçal intenta expressar l'experiència quotidiana de les dones de forma individual (posant enfasi en la seva solitud) i de forma col·lectiva.

Forma

En aquesta obra l'autora utilitza sonets, cançons i altres formes diverses.

"Bruixa de Dol" s'estructura en dues parts. La, primera és més llarga que la segona. En les dues parts hi ha, en primer lloc, els poemes amb una forma i mètrica més populars i després els sonets.

Títol

El títol fa un homenatge a l'obra de Josep Vicenç Foix "Sol i de dol" i a la canço popular "Plou i fa sol".

"Sol i de dol"

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,

Em veig sovint per fosques solituds,

En prats ignots i munts de llicorella

I gorgs pregons que m'aturen, astuts.

I dic: On só? Per quina terra vella,

-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,

Deleges foll? Vers quina meravella

D'astre ignorat m'adreç passos retuts?

Sol, sóc etern. M'és present el paisatge

De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:

Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany

O en tuc de neu, jo retrob el paratge

On ja vaguí, i, de Déu, el parany

Per heure'm tot. O del diable engany.

"Plou i fa sol"

Plou i fa solles bruixes es pentinen;

plou i fa sol;les bruixes porten dol.

Plou i fa sol,les bruixes es pentinen;

plou i fa sol,les bruixes fan un ou.

Biografia

Maria-Mercè Marçal va ser poeta, novel·lista, traductora i assagista . Va néixer el 1952 a Barcelona i va passar la seva infantesa a Ivars d'Urgell, d'on ella es considerà originària. La seva família es dedicava a la pagesia i va ser el seu pare qui va estimular a Maria-Mercè Marçal a estudiar. Maria-Mercè Marçal va fer el batxillerat a l'Institud de Lleida i posteriorment es va traslladar a Barcelona per estudiar Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona. Allà va conéixer poetes com Ramon Pinyol, Xavier Bru de Sala, Miquel Desclot, Jaume Medina...

El 1972 es va casar amb Ramon Pinyol. Aquest casament va suposar per a Maria-Mercè Marçal un canvi radical en la seva vida. Va partcipar amb el seu marit en la creació de l'editorial Llibres del Mall. El 1976 Maria-Mercè Marçal va guanyar el premi Carles Riba de poesia amb Cau de llunes. Aquell mateix any es va afiliar al Partit Socialista d'Alliberament Nacional per lluitar contra el franquisme, que estava en les seves darreries, i poc després participa en l'Assemblea de Catalunya.

El 1979 Maria-Mercè Marçal publicà el seu segon poemaria; Bruixa de dol, que la converteix en una poeta d'èxit. Va contribuir a l'increment de la seva popularitat el paper que Maria-Mercè Marçal va exercir com a dinamitzadora de grups feministes.

Alguns cantautors del moment es van interessar per la seva obra i en van musicar alguns poemes. És el cas de Marina Rossell, Teresa Rebull, Ramon Muntaner, Txiqui Berraondo, Maria del Mar Bonet, Celdoni Fonoll i Gisela Bellsolà.

Els anys vuitanta s'inicien amb el naixement de la seva filla Heura, experiència personal que reflecteix en els poemaris Sal oberta (1982) i, més endavant, La germana, l'estrangera (1985). D'aquest període, també és Terra de Mai, en el qual l'autora parla de l'homosexualitat femenina, silenciada fins aleshores en la literatura catalana.

Va conrear esporàdicament l'assaig literari en articles i conferències i va fer una incursió en el camp de la narrativa infantil. Una de les seves obres més emblemàtiques, la seva única novel·la, és La passió segons Reneé Vivien. Aquesta novel·la li aporta una pluja de premis, el Carlemany (1994), el Premio de la Crítica (1995), el premi Crítica Serra d'Or (1995), el Joan Crexells (1995), el Prudenci Bertrana (1995) i el de la Institució de les Lletres Catalanes (1996).

Mai abandonarà la militància en el moviment feminista, tot i que, progressivament, es va anar centrant de manera prioritària en el terreny cultural i literari. Mor a Barcelona, el 5 de juliol de 1998, a causa d'un càncer, als 45 anys, just quan comença a viure la seva maduresa com a escriptora.